Càlid migdia de platja, de sorra fina i pell mullada.
Dolça remor d’onades, el mar pregunta,
l’espuma esclata, la sorra mira, el vent la salta.
La sal somrient s’ajau a la pell,
s’eixuga i et deshidrata, et resseca fins l’últim moment,
s’embriaga d’aquest dolç migdia de platja.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada