SI FOS...

Si fos una fruita seria una síndria,
si fos un color seria el marró,
si fos una peça de vestir sería un botó,
i si fos un insecte seria un mosquit.

Si fos un llençol seria una hamaca,

Si fos temptació seria un bombó,
Si fos una flor seria l’hortensia,
i si fos una textura seria el cotó.

Si fos un soroll seria la brisa,

Si fos una boca seria un somriure,
Si fos una au seria un perdal,
i si fos un mercat l’aboqueria.

Si fos un planeta seria mercuri,
Si fos una paraula seria “amor”,
Si fos un gest seria  abraçada,
i si fos un sentit seria el tacte.

Si fos un transport seria una barca,

Si fos un foc seria un llumí,
Si fos un moviment seria l’onada,
i si fos un perfum seria el jasmí.

Si fos un arbre seria un desmai,

Si fos abstracta seria el record,
Si fos un embolic seria un nus,
i si fos matinera  la sortida del sol.

Si fos una hora seria les 8,

Si fos el temps seria el futur,
Si fos l’aigua seria una llàgrima,
i si fos un mirall seria els teus ulls.

 

Trobar-se

Parla’m de tu,
de la teva vida,
dels teus gustos i manies,
amb què somrius,
què t’enfada.
Si tens objectius,
si llegeixes llibres,
cada quan t’afaites.

Explica’m vivències,
viatges, somnis, nits de farres.
Els menjars que t’agraden,
quan vas fer les primeres passes,
si tens germans o germanes.

Digues-me què t’angoixa,
si ets fidel, si creus en el destí,
si de petit t’explicaven contes de nans i fades.
Si ets de carn o peix,
de platja o muntanya,
quin vi t’acompanya a taula.

Si tens ganes de tenir fills,
si vols casar-te,
si t’agrada la fruita o bé la nata.
Explica’m les teves pors i aventures,
el teu primer petó,
els teus principals records,
com es deia el teu millor amic,
com es la teva mare,
si et planxa la roba encara.

Si ets vegetarià o més de pasta,
si tens vicis, què fas per animar-te.
A poc a poc aniré descobrint-te els racons de la personalitat,
et podré dibuixar com si fossis un retrat
i llavors decidiré
o bé tu triaràs
si tenim futur l’un amb l’altre.

Qui és més animal?

El vol d’un ocell planejant a ras d’herba,
mirant de valent de no ensopegar amb cap pedra.

Passeja l’esquirol fent saltirons entre branques,

s’atura en sec i güaita, per res córrer i s’espanta.

 

Insectes volant, alguna salamandra,

cargols, de nit mussols i alguna vaca de granja. 

A les bores del camí mil petges d’animals,

que es nodreixen d’aigua de bassals

mentre fan camí per les contrades.

 

El senglar escolta amb atenció com s’acosta el caçador,

remor de fulles de tardor que filtren el sol calent de la tarda,

es senten crits de caminants que discuteixen entre mapes. 

 

Formigues dansant en filera pels arbres,

erugues a l’ombra, pardals que refilen i papallones que volen.

Estranys entre ells, s’ajuden alhora,

no coneixen l’enveja, no saben de lleis, ni d’honor, ni deshonra.

 

Ells també neixen, creixen

es reprodueixen i moren.

Tan semblants a les persones i tan diferents alhora.

Adéu Cru

De la meva pell n’he fet un nus,

hi tenia impregnat el teu aroma.

Als meus records els he mentit,

amb desdeny i sense broma.

A l’oblit l’he fet venir,

li he donat les claus de tu

i junt amb les converses nostres,

he esborrat de mi tot tu.

Som la suma de qui ens envolta

Recordo amb dolcesa

qui em va ensenyar
a cordar-me les sabates,
de qui vaig aprendre a menjar a poc a poc,
amb coberts
i ven assentada.

Recordo com vaig aprendre

a posar-me mitges i
fer-ho amb molt de compte
per no estripar-les.

Recordo qui va ser
el que em va viciar a les coses picants
que ara de gran
tan m’agraden.

Recordo també

qui intentava consolar-me
quan de petita,
els metges vivien a casa.

Recordo qui va ensenyar-me

a remenar els yougurs
abans d’obrir-los,
gran trobada!.

Recordo amb qui vaig fer

el primer pastís,
amb qui vaig aprendre
a rentar-me les mans,
a esclarir-me el sabó del cap,
i a glopejar aigua.

Recordo els estius

i els gelats gegants
de la platja on anàvem.
També tinc present
les fotos de la tumbona vermella
que sempre omplia de sorra
de la mateixa platja.

Recordo la meva primera bicicleta

la cuineta de fusta que em va fer l’avi,
el munt de figuretes de Nadal,
que eren a tot arreu,
menys a sota l’arbre.

Recordo qui em va ensenyar a posar-me

crema hidratant després de dutxar-me,
qui em va ensenyar el ritme,
a jugar a les cartes,
a maquillar-me....

Recordo els contes de la iaia,

els cabells fins del meu avi,
les abraçades,
els petons,
l’amor dels que formen part
de la meva vida,
des de llavors fins ara.

Recordo tantes coses,

i qui me les va ensenyar
que em sento el producte
de tots aquests versos combinats
i em sento feliç
quan penso que algun dia
jo també ensenyaré
i segurament
seré recordada.

Així que escric

perquè en quedi constància,
i intento fer veure que res no s’oblida
que tot és present
dia a dia.

Detalls d'Absència

Abans de marxar
t’he deixat als prestatges
uns pots al atzar
farcits d’ imatges.

Són remeis casolans
que potser t’ajudaran
mentre fas els plans
per tirar endavant.

Al més gran hi trobaràs
l’olor fresca a natura
que espera la primavera
per oferir-te aventura.

Al mitjà hi ha la sorra
de la platja solitària
on fugies amb la mirada
per sentir-te a la glòria.

Al petit no hi ha res
te’l deixo al teu gust
hi ha coses que valores
i que nomes saps tu.

Cos Venut

Jo sóc l’abisme d’una pell
que cada dia es vesteix de perla,
i sota un perfil de carmí
es deixa perdre entre sexes.

Cos perdut i amarat de suors

d’olors d’absència d’un temps millor,
ara romanc ajaguda en llits d’estranys
i m’abandono la consciencia entre licors.

Jo sóc somriure esclau,

que malgrat no tenir un armari decent
surt al carrer amb el cap ven alt,
mentre deixa al seu pas petjades de les tasques pendents de fer
i capbaixa entro de nou en aquest local,
on el maquillatge
no es maquillatge,
on em desprenc de mi
per vendre’m als altres.

La nit se’m menja a besades,

i mai sé quines mans em tocaran,
però respiro tranquil·la quan penso
que malgrat em robin els llavis i els pits
i m’embrutin amb els seus dits
sóc a casa dormint,
doncs no sóc jo qui és ven
no sóc jo la desesperada
sinó l’heroïna i les pastilles,
la cocaïna o el hachís ...

Jo simplement m’intercanvio per bitllets arrugats,

que al fer-se de dia m’embolcallen els plors
i em pentinen les ferides.

Bitllets empolsinats

que s’escapen de les meves mans
quan la nit torna a ser
per mi
el dia.