Som la suma de qui ens envolta

Recordo amb dolcesa

qui em va ensenyar
a cordar-me les sabates,
de qui vaig aprendre a menjar a poc a poc,
amb coberts
i ven assentada.

Recordo com vaig aprendre

a posar-me mitges i
fer-ho amb molt de compte
per no estripar-les.

Recordo qui va ser
el que em va viciar a les coses picants
que ara de gran
tan m’agraden.

Recordo també

qui intentava consolar-me
quan de petita,
els metges vivien a casa.

Recordo qui va ensenyar-me

a remenar els yougurs
abans d’obrir-los,
gran trobada!.

Recordo amb qui vaig fer

el primer pastís,
amb qui vaig aprendre
a rentar-me les mans,
a esclarir-me el sabó del cap,
i a glopejar aigua.

Recordo els estius

i els gelats gegants
de la platja on anàvem.
També tinc present
les fotos de la tumbona vermella
que sempre omplia de sorra
de la mateixa platja.

Recordo la meva primera bicicleta

la cuineta de fusta que em va fer l’avi,
el munt de figuretes de Nadal,
que eren a tot arreu,
menys a sota l’arbre.

Recordo qui em va ensenyar a posar-me

crema hidratant després de dutxar-me,
qui em va ensenyar el ritme,
a jugar a les cartes,
a maquillar-me....

Recordo els contes de la iaia,

els cabells fins del meu avi,
les abraçades,
els petons,
l’amor dels que formen part
de la meva vida,
des de llavors fins ara.

Recordo tantes coses,

i qui me les va ensenyar
que em sento el producte
de tots aquests versos combinats
i em sento feliç
quan penso que algun dia
jo també ensenyaré
i segurament
seré recordada.

Així que escric

perquè en quedi constància,
i intento fer veure que res no s’oblida
que tot és present
dia a dia.