mirant de valent de no ensopegar amb cap pedra.
Passeja l’esquirol fent saltirons entre branques,
s’atura en sec i güaita, per res córrer i s’espanta.
Insectes volant, alguna salamandra,
cargols, de nit mussols i alguna vaca de granja.
A les bores del camí mil petges d’animals,
que es nodreixen d’aigua de bassals
mentre fan camí per les contrades.
El senglar escolta amb atenció com s’acosta el caçador,
remor de fulles de tardor que filtren el sol calent de la tarda,
es senten crits de caminants que discuteixen entre mapes.
Formigues dansant en filera pels arbres,
erugues a l’ombra, pardals que refilen i papallones que volen.
Estranys entre ells, s’ajuden alhora,
no coneixen l’enveja, no saben de lleis, ni d’honor, ni deshonra.
Ells també neixen, creixen
es reprodueixen i moren.
Tan semblants a les persones i tan diferents alhora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada